Esta receta tarda mucho menos de lo normal, es con el programa rápido de la panificadora, queda un pan bastante bueno.
Al día siguiente sigue blandito y recuerda al pan de molde (¡pero mucho mejor! y mucho más sano).
¡Nosotros seguro que repetimos!
Ingredientes:
- 350ml agua
- 1 chorro de aceite
- 550gr harina blanca
- 1 cucharadita de sal
- 1 cucharadita de azúcar
- 1 pieza de levadura fresca
- primero el agua y el aceite
- encima la harina
- en los lados, la sal y el azúcar
- en el centro, desmenuzada, la levadura fresca.
Probaré a hacerlo con "mis" harinas; a ver si a falta de gluten el resultado es igual de rico como el que pinta en la foto....
ResponderEliminarAbrazos.
¡Muy buena pinta!!
ResponderEliminarEyyy, que el otro día hicimos nuestro primer pan... en cuanto pueda haré la entrada. Al final lo hemos probado con la Chef of matic, que no la usábamos casi nada y ahora con el pan le vamos a dar uso!!
Besos.
I puja igual que els altres? No m'he atrevit mai amb aquest programa tan curt...
ResponderEliminarUna abraçada
Susana, ya nos contarás si sirve igual!
ResponderEliminarInma, seguro que estuvo buenísimo! acabo de ver la pasta que habéis hecho con la salsa de tomate casera aaaaaaaaaaaaahhhh qué pinta!!!!
LaPantigana, jo també m'ho demanava, i vaig fer l'experiment un poc així-així... i mira'l, tan alt com els altres!
En vam fer dissabte i ahir ja vam repetir, n'acab de berenar :D
L'endemà s'assembla al pa de motlle, mira què bé perquè així li posaré pa d'aquest a la nena pel cole :)
Jo avui n´he fet un (encara s´està fent, nyam nyam) però la sal i el sucre sempre els poso al mig...Perque els poses als costats?
ResponderEliminarQuan vaig començar a fer pa vaig llegir a alguna banda que no és bo mesclar la sal i el sucre amb la llevadura... i per si de cas vaig començar així. Com me va bé i no me duu cap esforç extra, no he provat posant-ho tot al mig.
ResponderEliminarQuè bó! Ni punt de comparació amb el que venen.
ResponderEliminarUmmm...doncs ho provaré com dius, a veure que tal!
ResponderEliminarNo hi ha res com el pà casolà, es meu petitó quan es menja un entrepà de pà "del nostre" sembla que se´l menja amb més il.lusió, jajaja